Un ritual per explicar contes

És imprescindible establir un ritual a l’hora d’explicar un conte: 

1. Introducció amb un “element màgic”. Si preparem una bona introducció, tenim assegurada l’atenció del nostre públic. Hem d'aconseguir que tothom entri dins la màgia del conte: és emocionant veure els seus ulls ben oberts, les seves cares embadalides... mentre esperen com arriba o bé qui ens portarà el conte. El conte pot arribar de moltes i variades maneres, tot depèn de la nostra imaginació: dins d’una capsa, dins d’una maleta, el pot portar una fada...

Una de les introduccions que els agrada molt és una capsa que tenim plena de “pols de lluna”; la mestra o bé un nen obre la capsa a poc a poc i reparteix una mica de pols per cada nen: ara ja tots tenim la màgia dels contes damunt del nostre cos i ja pot començar el conte...

2. El conte. La mestra explica el conte que ha escollit amb els recursos de què disposa (titelles, conte...) començant amb paraules màgiques del tipus “hi havia una vegada”, potenciant sobretot el vincle afectiu-comunicatiu entre narrador i públic. És important no variar gaire els contes amb nens d’aquesta edat, ja que també és bo que ells vagin sabent què passarà. El paper del narrador és molt important, ja que si qui explica viu aquest conte contagiarà el seu entusiasme al seu públic encara que hagin sentit el conte vint vegades!!!

3. L’acomiadament: no ens podem oblidar mai d’acabar el conte amb una fórmula màgica del tipus: “vet aquí un gos, vet aquí un gat, que aquest conte s’ha acabat”, i cal tancar també la porta màgica que hem obert durant la introducció: cal desar la pols un altre cop a la capsa, posar el conte dins la maleta...