Característiques d'un conte per narrar

No és el mateix un conte escrit en el qual el nen pot veure les il·lustracions, passar pàgines endavant i endarrere segons la seva comprensió o afecció a la lectura, que un conte que expliquem a un nen o un grup, sense més recurs que la nostra veu i gest. Per tant, aquest haurà de reunir unes quantes condicions de les quals dependrà en gran part el seu èxit o fracàs entre els joves oients, condicions que fan que no tots els contes en forma de llibre serveixin per ser narrats. En general un conte per poder ser explicat cal que tingui un argument, que podria ser de la forma tradicional: presentació dels personatges i del problema, acció dels protagonistes i desenllaç. Altres poden explicar una facècia d’un personatge ja conegut, però normalment el que compta és que hi hagi una acció on el protagonista o protagonistes es vegin implicats, la solució del qual no arriba fins al darrer moment. Perquè un conte interessi a l’oient cal que tingui interès, una certa intriga, que se segueixi el fil de la història sense massa dificultats i que aquesta no es perdi en accions o anècdotes marginals que poden desorientar els petits oients. Per tot això és important saber quines edats tenen els nens i nenes als quals va adreçada la narració: si són infants de 3 o 4 anys caldrà buscar històries senzilles, un pel afectives que tinguin una acció lineal i que no siguin massa llargues (contes d’animals, contes encadenats, contes en que de l’argument no surti cap història o protagonista paral·lel). En canvi si els oients tenen entre 6 o 7 anys, aleshores, preferiran protagonistes humans amb una acció més complicada en la qual poden sortir uns quants personatges secundaris, que juguin un cert paper dins la història. També pot contenir elements com l’humor i l’astúcia o alguns jocs de paraules. Els contes podran ser una mica més llargs, però sempre mirant de no cansar els oients. Amb això de la durada dels contes no cal encaparrar-s’hi: es nota de seguida quan cal escurçar una història perquè els nois s’estan cansant. També a l’inrevés: si veiem que continuen embadalits podem estendre’ns una mica més en els detalls, afegir-hi algun element nou...Però en general és millor no allargar-se mai més de 15 o 20 minuts en la narració d’un conte. Si els oients no han quedat saciats, sempre se’n pot explicar un o dos més.