Expliquem un conte

Tal com diu el padagog italià G. Rodari, els contes obren portes a la imaginació i la fantasia de l'infant. El conte proporciona plaer i gaudir només pel fet de ser-ho!

Hi ha una estona, cada dia, que es dedica a explicar contes als infants. Els contes per explicar poden ser molt variats: contes populars, contes d'històries quotidianes, contes sorpresa, contes de creixement... Cal que sempre portin un suport visual ja que, als infants d'aquestes edats els és gairebé impossible seguir el fil d'un conte només explicat). 

Per tant, el conte que treballarem avui diu així:

" El dinar del pare"

Hi havia una vegada, en una casa de pagès on hi vivia una família molt maca, un nen a la cuina:

-         -  Fill, que pots dur el dinar al pare? - Va dir la seva mare.

-        -  Clar mare, ara mateix hi vaig. - Va respondre el fill.

La mare va donar un cistell amb el menjar per al pare: una olla amb sopa, pa, empanades, poma i una ampolla d’aigua. El nen va marxar tot content fent camí cap al camp on treballava el seu pare. Mentre caminava, el nen anava olorant el menjar i va pensar: “Mmm... quina gana m’està entrant, quina bona olor”.

 I pas aquí pas allà va pensar que si es menjava un tros de pa no passaria res; però després de menjar-se el pa, l’olor el seguia empaitant.

Passava per un bosc quan va pensar: “ Si em menjo les empanades... tampoc passarà res”. I mentre anava caminant se les va anar cruspint una a una fins que ja no en va quedar cap. Però encara quedava un bon tros de camí i el nen seguia tenint gana i el cistell s’anava buidant de mica en mica. I va pensar “després de les empanades... hauria de menjar postres...” i tot seguit va agafar la poma i mossegada a mossegada la va fer desaparèixer del cistell.

Estava ja més a prop quan el nen, després de tant menjar, ja començava a estar cansat i amb la calor va pensar que havia de veure aigua per no deshidratar-se i com que en tenia tanta de set es va acabar l’aigua en un tres i no res. El nen va mirar el cistell “ Ostres, ja només hi queda el caldo!”

Va arribar al camp i va anar a trobar-se amb el pare:

-          - Hola pare, et porto el dinar.

El  pare, que treballava va girar el cap:

-         -  Hola fill, moltes gràcies!- va mirar el cistell – Però fill! Què ha passat amb el dinar? On és?!!!

-          Em sap greu pare...però... és que... he caigut i només he pogut recollir el caldo...
     Així doncs, el pare es va quedar sense dinar.

I   tot això es tan veritat que potser mai no ha passat.

 

http://issuu.com/contesillustrats/docs/el_dinar_del_pare