Expliquem un conte

Tal com diu el padagog italià G. Rodari, els contes obren portes a la imaginació i la fantasia de l'infant. El conte proporciona plaer i gaudir només pel fet de ser-ho!

Hi ha una estona, cada dia, que es dedica a explicar contes als infants. Els contes per explicar poden ser molt variats: contes populars, contes d'històries quotidianes, contes sorpresa, contes de creixement... Cal que sempre portin un suport visual ja que, als infants d'aquestes edats els és gairebé impossible seguir el fil d'un conte només explicat). 

Per tant, el conte que treballarem avui diu així:

" El dinar del pare"

Hi havia una vegada, en una casa de pagès on hi vivia una família molt maca, un nen a la cuina:

-         -  Fill, que pots dur el dinar al pare? - Va dir la seva mare.

-        -  Clar mare, ara mateix hi vaig. - Va respondre el fill.

La mare va donar un cistell amb el menjar per al pare: una olla amb sopa, pa, empanades, poma i una ampolla d’aigua. El nen va marxar tot content fent camí cap al camp on treballava el seu pare. Mentre caminava, el nen anava olorant el menjar i va pensar: “Mmm... quina gana m’està entrant, quina bona olor”.

 I pas aquí pas allà va pensar que si es menjava un tros de pa no passaria res; però després de menjar-se el pa, l’olor el seguia empaitant.

Passava per un bosc quan va pensar: “ Si em menjo les empanades... tampoc passarà res”. I mentre anava caminant se les va anar cruspint una a una fins que ja no en va quedar cap. Però encara quedava un bon tros de camí i el nen seguia tenint gana i el cistell s’anava buidant de mica en mica. I va pensar “després de les empanades... hauria de menjar postres...” i tot seguit va agafar la poma i mossegada a mossegada la va fer desaparèixer del cistell.

Estava ja més a prop quan el nen, després de tant menjar, ja començava a estar cansat i amb la calor va pensar que havia de veure aigua per no deshidratar-se i com que en tenia tanta de set es va acabar l’aigua en un tres i no res. El nen va mirar el cistell “ Ostres, ja només hi queda el caldo!”

Va arribar al camp i va anar a trobar-se amb el pare:

-          - Hola pare, et porto el dinar.

El  pare, que treballava va girar el cap:

-         -  Hola fill, moltes gràcies!- va mirar el cistell – Però fill! Què ha passat amb el dinar? On és?!!!

-          Em sap greu pare...però... és que... he caigut i només he pogut recollir el caldo...
     Així doncs, el pare es va quedar sense dinar.

I   tot això es tan veritat que potser mai no ha passat.

 

http://issuu.com/contesillustrats/docs/el_dinar_del_pare

Fem memòria del conte

Desprès d'haver escoltat el conte atentament quan l'explicava la mestra, els infants hauran de ser capaços de  fer un exercici per tal d'utilitzar la memòria i ficar els cinc sentits en aquest activitat.

La mestra els hi farà aquest seguit de preguntes per tal que ells recordin el que han escoltat i oralment, responguin aquestes preguntes:

 1. El protagonista era un nen o una nena?

 2. Qui li dona el cistell al nen?

 3. A qui li ha de portar aquell cistell?

 4. Què hi havia dins del cistell que portava el nen al seu pare?

 5. Per on passa el nen?

 6. Què estava fent el seu pare?

 7. Què fa el nen amb el menjar del seu pare?

 8. Per què el nen es menja el menjar?

 9. Finalment, què li queda al pare dins del cistell?

 10. Què li diu el nen al seu pare quan li pregunta on està el menjar?

RESPOSTES:

1. El protagonista era un nen

2. El cistell li dona la mare

3. Al seu pare

4. Sopa, aigua, poma, emanades, pa

5. Pel bosc

6. Treballar

7. Se'l menja

8. Perquè tenia gana

9. La sopa

10. que li ha caigut i només ha pogut recollir la sopa

Finalment, la mestra repartirà un full blanc a cada infant i els hi demanarà que dibuixin el primer que se'ls passi pel cap però que estigui relacionat amb el conte.

Activitats amb JClic

Una altra activitat que hem programat per complementar aquest relat son una sèrie d'activitats realitzades amb el programa JClic que hem treballat a l'aula. Aquestes activitats estan fetes amb l'objectiu que els infants treballin la temàtica del conte d'una manera més lúdica i per tal d'introduir-los en el món de les TIC.

http://dl.dropbox.com/u/79952517/index.htm

Característiques d'un conte per narrar

No és el mateix un conte escrit en el qual el nen pot veure les il·lustracions, passar pàgines endavant i endarrere segons la seva comprensió o afecció a la lectura, que un conte que expliquem a un nen o un grup, sense més recurs que la nostra veu i gest. Per tant, aquest haurà de reunir unes quantes condicions de les quals dependrà en gran part el seu èxit o fracàs entre els joves oients, condicions que fan que no tots els contes en forma de llibre serveixin per ser narrats. En general un conte per poder ser explicat cal que tingui un argument, que podria ser de la forma tradicional: presentació dels personatges i del problema, acció dels protagonistes i desenllaç. Altres poden explicar una facècia d’un personatge ja conegut, però normalment el que compta és que hi hagi una acció on el protagonista o protagonistes es vegin implicats, la solució del qual no arriba fins al darrer moment. Perquè un conte interessi a l’oient cal que tingui interès, una certa intriga, que se segueixi el fil de la història sense massa dificultats i que aquesta no es perdi en accions o anècdotes marginals que poden desorientar els petits oients. Per tot això és important saber quines edats tenen els nens i nenes als quals va adreçada la narració: si són infants de 3 o 4 anys caldrà buscar històries senzilles, un pel afectives que tinguin una acció lineal i que no siguin massa llargues (contes d’animals, contes encadenats, contes en que de l’argument no surti cap història o protagonista paral·lel). En canvi si els oients tenen entre 6 o 7 anys, aleshores, preferiran protagonistes humans amb una acció més complicada en la qual poden sortir uns quants personatges secundaris, que juguin un cert paper dins la història. També pot contenir elements com l’humor i l’astúcia o alguns jocs de paraules. Els contes podran ser una mica més llargs, però sempre mirant de no cansar els oients. Amb això de la durada dels contes no cal encaparrar-s’hi: es nota de seguida quan cal escurçar una història perquè els nois s’estan cansant. També a l’inrevés: si veiem que continuen embadalits podem estendre’ns una mica més en els detalls, afegir-hi algun element nou...Però en general és millor no allargar-se mai més de 15 o 20 minuts en la narració d’un conte. Si els oients no han quedat saciats, sempre se’n pot explicar un o dos més.

Un ritual per explicar contes

És imprescindible establir un ritual a l’hora d’explicar un conte: 

1. Introducció amb un “element màgic”. Si preparem una bona introducció, tenim assegurada l’atenció del nostre públic. Hem d'aconseguir que tothom entri dins la màgia del conte: és emocionant veure els seus ulls ben oberts, les seves cares embadalides... mentre esperen com arriba o bé qui ens portarà el conte. El conte pot arribar de moltes i variades maneres, tot depèn de la nostra imaginació: dins d’una capsa, dins d’una maleta, el pot portar una fada...

Una de les introduccions que els agrada molt és una capsa que tenim plena de “pols de lluna”; la mestra o bé un nen obre la capsa a poc a poc i reparteix una mica de pols per cada nen: ara ja tots tenim la màgia dels contes damunt del nostre cos i ja pot començar el conte...

2. El conte. La mestra explica el conte que ha escollit amb els recursos de què disposa (titelles, conte...) començant amb paraules màgiques del tipus “hi havia una vegada”, potenciant sobretot el vincle afectiu-comunicatiu entre narrador i públic. És important no variar gaire els contes amb nens d’aquesta edat, ja que també és bo que ells vagin sabent què passarà. El paper del narrador és molt important, ja que si qui explica viu aquest conte contagiarà el seu entusiasme al seu públic encara que hagin sentit el conte vint vegades!!!

3. L’acomiadament: no ens podem oblidar mai d’acabar el conte amb una fórmula màgica del tipus: “vet aquí un gos, vet aquí un gat, que aquest conte s’ha acabat”, i cal tancar també la porta màgica que hem obert durant la introducció: cal desar la pols un altre cop a la capsa, posar el conte dins la maleta...